La moda sostenible és per a tots els públics? Una entrevista amb Clara Mallart

El passat dimecres 3 de setembre l’emissora de ràdio COPE Catalunya i Andorra va entrevistar Clara Mallart, consultora en sostenibilitat de Modacc, en un especial dedicat a la moda sostenible.

Per què la moda sostenible és més cara que la roba que podem trobar a botigues convencionals?

Segons Mallart, la pregunta no s’hauria de formular així. “No es tracta de preguntar-nos per què la moda sostenible és més cara, sinó per què la moda ràpida és tan barata”, afirma. La realitat és que el fast fashion amaga costos socials i ambientals que no assumeix: condicions laborals precàries, salaris injustos o pràctiques que degraden el medi ambient.

En canvi, les marques sostenibles incorporen aquests costos reals en el preu del producte, perquè aposten per bones pràctiques ambientals i per respectar els drets laborals al llarg d’una extensa i globalitzada cadena de valor.

Greenwashing

El “greenwashing” és una estratègia de màrqueting que exagera o tergiversa el caràcter sostenible d’una peça o col·lecció. "Es presenta una característica positiva com si fos la totalitat del producte, quan en realitat no és així", explica. Tot i que es tracta d’una pràctica estesa en el sector, existeixen mecanismes per detectar-la i cada vegada més consumidors n’estan alerta.

La moda sostenible és una moda per a tots els públics? Les generacions més joves estan acostumades a consumir grans quantitats de roba a preus molt reduïts. Com es pot fer pedagogia en aquest segment de la població?

L’experta explica que el principal problema que cal afrontar és el del sobreconsum: “Hem de tenir en compte que no fem servir entre el 30 i 40% de les peces de roba del nostre armari, per tant, existeix un problema de sobreconsum, a més de sobreproducció. No necessitem tantes peces de roba.”

La moda sostenible no és inabastable econòmicament; el canvi de mentalitat passa per comprar menys, invertir en peces de més qualitat, usar-les més i allargar-ne la vida útil.

Gestió del residu tèxtil

La sobreproducció i el sobreconsum generen una gran quantitat de residu tèxtil que massa sovint acaba en abocadors o incineradores: “Tenim un problema de sobreproducció i sobreconsum en un sistema que no ha pensat en el final de la vida dels productes que produeix ni en com gestionar els residus tèxtils. Ara per ara, es van acumulant en abocadors o, directament, es cremen” explica Clara Mallart, “És una problemàtica molt gran. És molt important que el consumidor sigui conscient de què passa amb les peces de roba que es compren en un moment determinat, s’usen un parell o tres de vegades i després es llencen.”

La solució exigeix un doble compromís: d’una banda, les empreses han de desenvolupar models industrials circulars; de l’altra, els consumidors han de prendre consciència de l’impacte que tenen els seus hàbits de consum.

Pots escoltar l'entrevista sencera aquí: COPE Catalunya i Andorra